Molts dels nostres clients, després d’haver fet una cerca per internet de les diferents possibilitats de solucions fotovoltaiques, ens acaben contactant i molts d’ells ens fan la mateixa pregunta: quines plaques són millors, les policristal·lines o les monocristal·lines? Com que la resposta a aquesta pregunta és, “depèn”, en aquest article us expliquem, de forma molt resumida i planera, en quins casos és millor utilitzar tecnologia de plaques fotovoltaiques monocristal·lines i quan és millor utilitzar tecnologia policristal·lina.

És important destacar que no tot acaba amb plaques fotovoltaiques monocristal·lines o policristal·lines. Sobre aquesta tecnologia s’incorporen altres elements a aquesta tecnologia base, produint plaques encara més bones i més eficients. A l’última secció d’aquest article us fem un petit resum d’aquest últim concepte tan interessant.

• Plaques fotovoltaiques monocristal·lines

Les plaques monocristal·lines es reconeixen ràpidament pel seu color negre i uniforme, amb les cèl·lules solars retallades amb uns angles de 45º en els seus extrems. 

Aquest tipus de plaques són les primeres que es van inventar i fabricar i, per tant, tenen una història d’evolució tecnològica de més de 50 anys, el seu procés de disseny i fabricació és molt madur i, per tant, molt acurat i estable. Això radica en un producte de molta qualitat que es manifesta en un alt rendiment. És a dir, pels mateixos metres quadrats de plaques solars, les monocristalines aconsegueixen captar més energia que les policristalines. 

A canvi d’aquesta eficiència, les monocristal·lines tenen una fabricació costosa, tant per la puresa del seu material de silici que es fa servir per fabricar-les, com pel mateix procés de fabricació.  

• Plaques fotovoltaiques policristal·lines

Les plaques solars policristal·lines, com les monocristal·lines, s’identifiquen ràpidament pel seu color blavós i no uniforme.

Comparat amb les monocristal·lines, la seva eficiència és lleugerament més baixa però també ho és la seva fabricació. Per tant, el seu cost també és menor.

D’aquesta manera, les plaques policristal·lines seran molt interessants en aplicacions on l’espai no sigui un problema i puguem instal·lar totes les plaques que vulguem. 

Quan l’espai és realment un problema i busquem la màxima eficiència a cada metre quadrat de la nostra teulada, les policristal·lines deixen de ser recomanables i passa a ser millor opció les monocristal·lines.

• Més enllà del “monopoli”

En plaques solars d’altes prestacions, trobem tecnologies híbrides amb silici “amorf” de capa fina. Aquest tipus de silici permet tenir més rendiment de la placa solar en temperatures altes o, les plaques convencionals, perden rendiment. En un país com Catalunya on les temperatures a les teulades de les cases poden ser elevades durant molts mesos de l’any, és una variable important a tenir en compte. La tecnologia de capa fina també permet mantenir un rendiment alt en situacions d’ombra parcials, panells bruts o núvols. Tot i representar un percentatge d’entre un 10% i 15% comparat amb una solució clàssica monocristalina, tenint en compte una vida de 25 anys de producció de la placa, acaben sent molts kWh de potència de diferència. 

Un altre tipus de tecnologia avançada és la doble capa, anomenat en anglès: bifacial cell. Aquesta tecnologia permet incrementar la captura d’energia per part dels panells solars, ja que captura les reflexions dels rajos solars que arriben al darrera de la placa solar. Aquest petit detall acaba també marcant la diferència, permetent una major eficiència per panell.